Amb un gol impossible, Víctor Tomàs sentenciava la victòria davant l’Ademar, que convertia el Barça Borges en campió virtual de Lliga. Però per arribar fins aquí, el blaugrana ha hagut de lluitar contra el dolor d’una exigent lesió d’esquena.
Víctor Tomàs celebra la victòria contra Ademar. (Fotos: Àlex Caparrós - FCB)
Cuidar-se per no agafar pes
Perquè no es torni a repetir la lumbàlgia que va patir, en Víctor ha hagut de canviar alguns
hàbits, però més alimenticis que físics. “He de cuidar moltíssim què menjo, cosa que abans no
feia tant. No sóc propens a engreixar-me, però dos o tres quilos més la meva esquena els nota molt.
Segueixo una dieta bastant estricta”, explica l’extrem del Barça Borges.
Quedava un minut perquè finalitzés el partit i el marcador reflectiu un empat a 27. El Barça
Borges havia esgotat el temps de la jugada i els àrbitres estaven a punt de xiular passiu.
Aleshores, Víctor Tomás, amb la complicitat de Laszlo Nagy es va treure de la butxaca una jugada
increïble. “Alguna vegada havíem fet aquesta jugada en els entrenaments, li díem 'la tonta',
perquè el Laszlo passa i es queda quiet per no deixar passar els defenses. Em vaig dir salta i
juga-te-la. Va entrar i jo, molt content”, explica en Víctor, satisfet de la seva temeritat.
Poc habitual de les rosques
I és que és poc habitual veure aquest extrem blaugrana fer llançaments de rosca,
més donat sempre a llançar amb potència. “A jugadors com Juanín, que tenen més finura, els
agrada molt fer la rosca, però jo quan salto obert m’agrada més tirar fort. En aquest cas, si
hagués tirat fort, hagués foradat el porter. La rosca sí que acostumo a fer-la en els entrenaments,
però en els partits no acostumo a prodigar-me gaire”, assegura Tomàs.
Lumbàlgia superada
Un partit com el que va fer
davant l’Ademar
demostra que l’extrem blaugrana es troba en el millor moment de la temporada.
Enrere queda la lumbàlgia que el va frenar a mitja temporada i es va perdre també el Mundial.
“Va ser un cop psicològic molt dur. Ja no era la primera lesió que tenia. Em va costar molt
treballar curar-ho perquè és una lesió molt especial”, recorda en Víctor, que ja ha superat
l’etapa de jugar amb dolor, al principi del seu retorn després de la lesió.
Partícep de l’èxit de l’equip
Però aquesta segona volta ha pogut tornar a ser un més de l’equip i
participar plenament en els èxits a la Lliga i la classificació per a la Final a Quatre de Colònia.
“Van ser dos mesos durs, però al final deu n’hi do el que he pogut aportar a
l’equip”, assegura el blaugrana. “Dono gràcies per això, perquè moltes vegades
quan estàs lesionat i l’equip guanya no et sents gaire partícep”, afirma.