El 19 de maig de 1991 el Barça d’handbol aconseguia la seva primera Copa d’Europa. L’equip de Valero Rivera feia història al Palau Blaugrana davant el Proleter serbi en ser el primer a aconseguir una Copa d’Europa, després de l’hoquei.
La Copa va acabar partida en dues meitats
L’anècdota de la final va ser l’entrega del trofeu. En la retina dels
barcelonistes ha quedat la imatge del trofeu trencat en dues parts en aixecar-la el capità Joan
Sagalés. “No devia estar gaire bé aquella Copa. Entre la multitud de la gent, la vam
aixecar i de seguida la part de dalt es va desenganxar del peu. Ens vam quedar amb una part per
cada banda sense saber què fer”, recorda Masip.
Avui fa 20 anys, el Palau Blaugrana acollia el partit de tornada de la final de la Copa
d’Europa entre el FC Barcelona i el Proleter de Zrenjanin. En el partit d’anada,
l’equip serbi havia guanyat de dos gols (23-21) i els blaugranes necessitaven remuntar el
resultat per proclamar-se campions. L’equip blaugrana ho va aconseguir amb un ajustat 20-17,
amb un gol decisiu d’Eugeni Serrano quan faltaven tres minuts per al final. Després de
molts anys esperant aquest moment, el Barça es proclamava campió d’Europa de la mà d’un
tècnic, Valero Rivera, que guanyaria també les sis Copes següents.
Una barreja de planter i estrelles consagrades
“20 anys ja!”, se sorprèn David Barrufet. “Va ser un dia
molt gran, la primera Copa d’Europa que guanyava un equip del Barça després de l’hoquei
patins. Va ser un partit molt especial, únic”, recorda l’exporter blaugrana, que
aleshores tenia 20 anys i era el suplent de Lorenzo Rico. “Teníem un equip format per molta
gent de la casa i amb un parell d’estrelles estrangeres”, explica Barru, referint-se a
Portner i Vujovic, dos referents de l’handbol.
Tothom amb l’handbol
L’eufòria es va desbordar al Palau Blaugrana i el públic va saltar a la pista
per abraçar-se als herois d’aquella gesta. “Era impressionant veure tanta gent volent
entrar al Palau a veure handbol. A tothom li agrada guanyar, i quan ets capaç de plantar-te en una
final així, la gent se sent molt orgullosa”, afirma Enric Masip, que va participar amb
dos gols en aquella final.
Per davant del futbol
Manel Serras va cobrir aquella informació per al diari 'Mundo Deportivo'. El veterà
periodista va ser molt conscient, ja aleshores, de la repercussió d’aquella gran fita.
“Era molt important que el Barça guanyés una Copa d’Europa. Periodísticament, era una
sensació de grandesa cobrir un esdeveniment d’aquest nivell, i més sobrepassant la influència
del futbol”, afirma Serras. En aquell moment, l'equip de Johan Cruyff anava darrere de la
Copa d’Europa, que aconseguiria l’any següent a Wembley, però l’equip
d’handbol va marcar primer el camí.