El Barça Borges s’ha classificat per a la final de la Champions després de derrotar el Rhein-Neckar Löwen en una semifinal molt disputada. El saber estar blaugrana en els moments més complicats ha estat determinant.
Nagy celebra un gol i anima l'afició a Colònia. (Fotos: EHF)
La fitxa del partit
RHEIN-NECKAR LÖWEN, 28
FC BARCELONA BORGES, 30
Rhein-Neckar Löwen (12+16): Szmal, Gensheimer (7), Roggisch, Sesum (3), Tkaczyk
(1), Stefansson (4), Cupic (4) (set inicial); Fritz, Schmid (1), Bielecki (4), Myrhol (2), Müller
(1), Groetzki (1)
FC Barcelona Borges (12+18): Saric, Noddesbo (1), Juanín (5), Tomàs (4),
Entrerríos (3), Nagy (2), Rutenka (5) (set inicial); Pérez de Vargas, Sorhaindo (1), Sarmiento (1),
Ugalde (2), Jernemyr, Oneto (3), Igropulo (1), Rocas (2)
Parcials cada cinc minuts: 0-2, 3-6, 3-6, 6-9, 8-10, 12-12 (descans); 14-14,
16-17, 19-20, 20-25, 25-27, 28-30 (final)
Àrbitres: Nenad Krstic i Peter Ljubic (ESL)
Pavelló: Lanxess Arena, Colònia. Ple amb 19.500 espectadors.
El conjunt de Xavi Pascual repeteix presència a la final de Colònia. Demà diumenge tindrà una
segona oportunitat d’aixecar la Champions a la ciutat alemanya, després de caure
dramàticament en l’edició de l’any passat. Els blaugranes s’han guanyat el
bitllet en una segona part més que notable, en la qual han canviat radicalment un guió de partit
que no els convenia gens. Dels irregulars primers 30 minuts s’ha passat a un triomf sofert
però molt solvent, amb un Saric enorme, i que reforça les seves possibilitats.
Inici dominador
El primer temps ha tingut tota la tensió que s’esperava i més imprecisions de
les que hauria desitjat Xavi Pascual, ja que durant massa estona s’ha jugat a l’estil
que preferien els alemanys. Slawomir Szmal i Daniel Saric han rivalitzat en els primers minuts amb
bones aturades; Roggisch ha demostrat, a base de garrotades, que no seria feina fàcil traspassar la
defensa de Mannheim, i el 6-0 blaugrana s’ha mostrat infranquejable. Inici travat, doncs, on
el Barça Borges ha començat gestionant molt millor la tensió pròpia d’un partit
d’aquestes característiques (0-4).
Olafur Stefansson, en acció personal, ha trencat el forrellat blaugrana quan ja
s’havien superat els set minuts de partit. Només així trobava opcions, el Rhein-Neckar Löwen,
a base de guspires individuals de talent. El Barça Borges, amb més i millor joc de conjunt, amb
gols més treballats, trobant bé el pivot i generant bones circulacions, agafava el comandament de
la semifinal (2-6).
L’equip de Gudmundsson ha vist ben aviat que havia de canviar el
ritme i ha començat a trobar el camí del gol a base de duresa a l’eix de la defensa i ràpides
transicions, una de les seves especialitats. Els de Pascual trencaven els moments d’eufòria
rival i es mantenien a una distància prudencial (dos o tres gols), però el Rhein-Neckar veia per on
passaven les seves possibilitats i ha acabat empatant a 10. Tanta era la tensió del moment, del
gargot de partit que s’estava traçant, que els alemanys fins i tot han començat un atac amb
vuit jugadors sobre la pista. L’exclusió de Roggisch, aquest cop ben atacada, ha tornat els
dos gols d’avantatge als blaugranes (avui de verd), però, coincidint amb el descans, els
lleons del Rin Negre han tornat a empatar: 12-12 i molta semifinal encara per jugar-se.
Segona part blaugrana
Els alemanys han perdonat la possibilitat d’avançar-se en els primers atacs
del segon temps. Saric, descomunal i finalment decisiu, responia a les aturades de Szmal, si bé
tant han insistit els de Mannheim que finalment han trobat recompensa. L’aparició del
brillant Gensheimer i el primer gol de Myrhol, fins aleshores també desactivat, han complicat la
situació. Una acció de murri de Víctor Tomás ha tornat l’avantatge als blaugranes (17-16),
però la màgia de Gensheimer, el canó de Bielecki i les aturades de Szmal causaven molts danys. El
Barça Borges s’ha quedat en doble inferioritat (Nagy i Jernemyr) i ha anat dos minuts més a
remolc.
Sortosament, Saric ha donat una empenta moral als companys amb dues
bones aturades i Entrerríos i Ugalde han tornat a colpejar. Intercanvi de cops. Eren els millors
minuts de partit, un duel atractiu en el qual el Barça Borges ha tornat a posar la directa gràcies
a l’encert dels seus extrems (20-22). A més, un altre gol d’Entrerríos ha obligat
Gudmundsson a demanar temps mort i, a més, ha hagut de rellevar Szmal, lesionat, per
l’històric Fritz.
El partit havia canviat radicalment. Oneto ha fet el 24-20 i Gonzalo Pérez de Vargas ha
aturat un penal a Gensheimer. Rocas, en canvi, no ha fallat des dels 7 metres i ha col·locat
el màxim avantatge (25-20) enmig de l’eufòria de la banqueta blaugrana i dels centenars de
seguidors desplaçats. Gensheimer, ja per aleshores l’únic argument sòlid dels alemanys, ha
trencat el parcial, però el Barça Borges tenia el partit a la mà a set minuts per al final (27-23).
L’exclusió d’Oneto ha donat un últim bri d’esperança als de Mannheim, empesos de
valent per un Lanxess Arena que ha posat la seva part a la causa germànica i ha convertit el partit
en un saber estar, un repte que els blaugranes han resolt bé. Les últimes aturades de Saric i dos
gols d’Oneto han posat la rúbrica a la victòria. La primera de les dues que calen.