29.05.2011 19:37
Llorenç Tarrés (enviat especial)
Colònia ha coronat el Barça Borges com a nou campió d’Europa. Els blaugranes, amb un Saric determinant, han derrotat el Ciudad Real a la gran final per aixecar la vuitena Champions, fer el doblet i rematar un històric cap de setmana per al Club.
L’endemà que el Barça de Pep Guardiola mostrés al món la millor versió d’un esport
anomenat futbol i repetís el somni de Wembley 19 anys després, el Barça Borges ha recuperat el tron
europeu de l’handbol amb una victòria de prestigi i en un escenari ideal. El Lanxess Arena de
Colònia ha coronat un equip, el de Xavi Pascual, que consecutivament ha deixat fora el vigent
campió (THW Kiel), l’amfitrió de la Final a Quatre (Rhein-Neckar Löwen) i un dels dominadors
de l’handbol europeu recent i gran rival blaugrana (Ciudad Real).
Ha estat el final d’un camí començat mesos enrere, possiblement l’endemà de la
derrota contra el Kiel, ara fa un any, en aquest mateix escenari. La pinya de l’equip abans
de la botzina inicial era pura concentració. Era el dia. Cares de ferm convenciment en la victòria,
en una trajectòria que a la força avala l’èxit final. Resultat: un partit completíssim,
brillant en el primer temps, per aconseguir alçar la Vuitena.
Extraterrestre Saric
Sense Sterbik, aquest cop Hombrados no ha pogut mantenir viu el somni del conjunt
manxec. I és que Daniel Saric li ha guanyat clarament el duel sota els pals, un dels aspectes que,
sens dubte, podia fer decantar la final. I Saric l’ha decantat, i de quina manera. A tall
d’exemple, als tres minuts de joc, el bosnià ja duia dues aturades per cap de
l’internacional espanyol (2-0), si bé els manxecs han contestat amb un ràpid parcial
d’1-4.
Partit dur, intens, amb defenses agressives que no volien fer
concessions. Les defenses alternatives del Ciudad Real trobaven bones respostes en els atacs del
Barça Borges, amb Juanín i Noddesbo com a executors. Les ràpides transicions d’un contra la
circulació de l’altre han generat minuts de joc trepidant i molta riquesa tàctica. Els
blaugranes dominaven a l’equador del primer temps i Saric, picat per una topada amb Parrondo,
seguia fent números per endur-se l’MVP de la temporada, fins i tot marcant un gol
estratosfèric de camp a camp.
La defensa blaugrana ha viscut els millors moments, amb tres bloquejos consecutius que han
permès accions de contraatac. La diferència blaugrana ha crescut fins al 14-10 amb què s’ha
arribat al descans, i Saric ha acabat fent aixecar el públic del Lanxess amb tres aturades seguides
de mestre (10 al final del primer temps, 21 en total). Senzillament espectacular.
L’experiència de l’any passat
Era evident que tot no podia sortir rodó, que a la segona meitat tocaria
patir. Així ha de ser en una final i els manxecs són uns experts en batalles d’aquest
calibre. Entrerríos, el blaugrana, ha fet el 15-10, però l’altre Entrerríos, el del Ciudad
Real, ha reduït la diferència amb dos gols. Bonic duel, els dels germans. Saric, amb quatre
aturades més, ja per sobre del 50 per cent d’encert, ho ha arreglat i el Barça Borges ha
tornat a millorar la màxima diferència (20-13).
Uns minuts de certa davallada física, entre el 45 i el 50, han permès que s'acostés el rival.
La defensa 5-1 del Ciudad Real, amb Källman d’avançat, ha minimitzat l’atac blaugrana i
Hombrados també ha volgut fer acte de presència: 23-19. Però l’experiència de l’any
passat, dos gols de Víctor Tomás i dues grans accions defensives han espantat els fantasmes. Saric
ha posat la cirereta a l'actuació de la seva vida i, definitivament, el títol s’ha tenyit de
blaugrana, els colors del nou rei d'Europa.
Copyright - FCBarcelona | Nota Legal | Venda entrades | Aquesta pàgina web és l´única oficial del FC Barcelona