En el sorteig celebrat al juliol a Viena, el Barça Borges ja va començar a entreveure que tindria al davant un camí duríssim per aconseguir tornar a Colònia. Els de Xavi Pascual quedaven enquadrats en el grup de la mort, amb equips de la talla del Kiel, el Rhein-Neckar Löwen o el Celje. L’inici de la fase de grups va ser poc esperançador: només una victòria en els quatre primers partits, al Palau contra l’equip eslovè (44-33).

Els blaugranes encara arrossegaven el cop de la final perduda davant el Kiel, però a poc a poc es van anar refent i va ser precisament contra l’equip alemany on van recuperar la confiança. L’empat a l’Sparkassen Arena i la victòria posterior al Palau pujaven la moral del Barça Borges a Europa.

Tercers i factor pista en contra

Els de Pascual van acabar tercers de grup, per darrere dels dos equips alemanys, i afrontaven els vuitens i quarts de final amb el factor pista en contra. Però això no va resultar cap problema per als blaugranes. En la primera eliminatòria es van haver d’enfrontar a tot un Veszprém, rival de quarts de l’any anterior, però els blaugranes van superar els vuitens amb solvència.

A la final, derrotant el Kiel

Als quarts de final, l’últim repte abans de la Final a Quatre, el sorteig tornava a sorprendre els blaugranes. El Kiel tornava a creuar-se al camí dels de Pascual, amb una tornada a la pista alemanya. El resultat al Palau, 27 a 25 , ho  deixava tot per decidir a Kiel, però el Barça Borges feia un altre pas endavant en derrotar els alemanys a domicili (33-36), en el millor partit dels blaugranes en molt temps.

Una Final a Quatre impecable

L’equip arribava a Colònia amb ànima de campió i ho va certificar en dos partits impecables, contra el Rhein-Neckar Löwen un cop més (28-30) i contra el seu gran rival a l’Asobal, el Ciudad Real (27-24). Tot plegat, una trajectòria de por que difícilment es pugui superar, i que converteix el títol de Champions en un premi a l’esperit de superació dels de Xavi Pascual.