24.01.2008 17:51
“Tenim el segon millor porter de la categoria”
Carles Cascante
Quan falten poc més de 48 hores perquè es jugui un nou partit de l’OK Lliga —en aquest cas, el Güell Voltregà – FC Barcelona Sorli Discau—, el segon entrenador blaugrana, Sergi Macià, confia plenament en les possibilitats d’Octavi Tarrés sota pals.
La baixa d’Egurrola ha obert noves possibilitats a Octavi Tarrés i a Jordi Esteve. Tots dos
tenen plena confiança del vestidor i del cos tècnic. El primer, segons Sergi Macià, “és el
segon millor porter de la categoria i podria jugar perfectament en qualsevol dels deu primers
classificats de la Lliga, mentre que el júnior està fent un gran treball als entrenaments”.
“Tots sabem què representa la seva baixa, perquè es tracta del millor porter del món, però
estem tranquils amb l’Octavi”, afirma Macià. El tècnic barcelonista ha analitzat les
claus d’un partit que es preveu complicat, com cada temporada.
Trajectòria irregular
“El Voltregà és un equip que no està tenint una gran trajectòria aquesta temporada. De
fet, el Cerdanyola i el Lleida són els seus rivals més directes per evitar el descens. Això ha
provocat que l’equip que entrena Albert Folguera hagi contractat tres jugadors nous
—dos d’argentins i un de català— per mirar de canviar aquesta dinàmica
negativa”.
Un problema d’equilibri
“És un equip que ha volgut combinar joventut i veterania. Potser n’esperaven més,
del fitxatge de Francesc Bargalló, però el que sí que és cert és que sempre han tingut cura del seu
planter. De fet, tenen dos campions del món Sub-20, com nosaltres”.
Una pista històricament complexa
“Mai ens ha anat bé del tot. També és cert que sempre hi solíem anar cap a finals de
temporada, i ara ho fem quan tot just ha començat la segona volta. Potser canvia alguna cosa aquest
cop. Ells acostumen jugar a l’atac, i no crec que canviïn. De fet, al Palau ja es va poder
comprovar que són un equip que hi té poc a perdre i molt a guanyar i que sol esperar el partit del
Barça amb moltes ganes. És gairebé el partit de l’any per a ells, i més ara, que s’hi
juguen tant per sortir de les places compromeses”.