28.12.2007 09:58
Un passat molt present
Carles Cascante
Carles Folguera i Gaby Cairo, passat de la secció amb més títols del club i dos autèntics històrics de l’hoquei blaugrana, continuen lligats a l’entitat. Quan van acabar la seva carrera esportiva, el FC Barcelona va apostar per la seva experiència.
Líders indiscutibles en el Barça de Carlos Figueroa, ambdós tenen l’honor, a més,
d’haver dut el braçal de capità. Ara, la seva experiència al capdavant d’un vestidor
professional ha estat cabdal a l’hora de prendre les regnes de dues parcel•les prou
rellevants al nostre club: La Masia i les seccions no professionals. Barça TV i
www.fcbarcelona.cat
va parlar amb ells perquè ens expliquessin quines són les seves tasques, les seves
il•lusions al capdavant de la seva feina i com veuen també el vestidor de l’equip que
entrena Quim Paüls.
Quina és la seva tasca?
Folguera
“En aquests moments la meva tasca és la de dirigir, en aquest cas amb l’ajuda
d’un grup de companys, l’educació i formació dels nois del club, que en principi han
vingut aquí amb la il•lusió de formar-se com a esportistes, amb el desig de poder arribar al
primer equip, però tots sabem que això és un camí molt llarg i aquí és on tenen molta rellevància
el tema de les tasques educatives, de l’orientació vocacional, seguiment amb les famílies i
amb els propis entrenadors del futbol base. Això, a grans trets, seria una mica la tasca que fem
aquí.”
Cairo
“Ara estic treballant com a gerent de les seccions no
professionals. Porto ja tres anys en aquest càrrec i la veritat és que després d’un temps
d’assentament, ara sí que puc dir que realment conec totes les disciplines que porto i alhora
estic molt més familiaritzat amb els esports.”
Què és el més agraït de la seva feina?
Folguera
“És molt agraït treballar amb aquests esportistes perquè, entre d’altres coses,
encara tenen l’opció de fer una lectura de la situació que els està tocant viure, de com són,
de què és allò que els espera i, sobretot, que prenguin consciència de la importància que té de
cara al seu futur el fet de formar-se, d’estudiar i d’estar preparat pel dia de demà,
per si les coses no els funcionen. Per tant, sí que és una feina molt agraïda, perquè tenim molt
contacte en diferents ambients com el dormitori, amb les classes de reforç escolar, amb la zona de
menjador, amb reunions privades que puguis tenir amb ells… la tasca educativa té això, un
contacte permanent que ho fa tot molt agraït.”
Cairo
“Els mateixos jugadors i atletes que tenim al nostre club són els que més agraeixen la
nostra presència als partits o en un entrenament. Els delegats, són un altre cas de persones que
regalen molt del seu temps al nostre club d’una forma altruista. I la veritat, són tots ells
gent molt agraïda quan el club té un bon tracte amb ells.”
Un projecte educatiu atractiu
Folguera
“Bàsicament hi ha una cosa que ens diferencia de la
resta: el projecte educatiu que té el club, que té el futbol base, el bàsquet base, l’hoquei
i l’handbol, quan a valors i formació fa referència, és nostre. És a dir, que nosaltres el
controlem, hi estem al damunt, per tant no deixem a una altra institució que es faci càrrec dels
nostres nois.”
Cairo
“Des que estic en aquest càrrec hem intentat, en primer lloc conèixer la manera que
teníem d’ensenyar i de formar en les diferents disciplines i, després, intentar
regularitzar-ho d’una manera comú, a fi i efecte que tots els esports seguissin una mateixa
línia d’ensenyament, perquè els valors que volem inculcar dins de les seccions no
professionals siguin els mateixos independentment de la disciplina. I la veritat és que penso que
el que s’ha pogut aconseguir en tot aquest temps ha estat molt i en puc estar molt orgullós.
Mica en mica, les bases de qualsevol de les disciplines que s’anomenen amateurs són realment
molt professionals.”
Les claus perquè el Barça actual segueixi guanyant
Folguera
“No s’han cansat de guanyar ni Lligues Europees, ni Copes del Rei, ni res de res.
Cada nou títol és per a ells un repte i saben que tothom vol guanyar-los. Per tant, assumint aquest
repte trobem la clau de l’èxit de l’equip de Paüls.”
Cairo
“Si tu et marques una línia com la que du el Barça d’hoquei, que porta 10 o 11
lligues consecutives, aquest línia està clar que ve marcada des de dins. Però per això has de tenir
un vestidor molt compacte, amb gent que sap estar al seu lloc quan realment se l’ha fixat i
aquest exemple el trobem en les noves incorporacions d’aquesta temporada.”
Dues vides paral•leles
Primer rivals, el primer a les files de l’Igualada, l’altre al Noia i després al Reus,
per després formar part de l’històric Barça que ho va guanyar tot i que va saber acabar amb
dinàmiques guanyadores com eren les del l’esmentat Igualada o del Liceo. Rivals, companys,
però sobretot, amics.
Folguera
“En Gaby és un amic, perquè és d’aquell tipus de persones que quan t’han de
dir alguna cosa que potser no et fa gràcia que et diguin en un moment donat, ell ho fa. I si
després ha d’escoltar, també ho fa. Per tant, sempre hi ha hagut molta sinceritat, molt
‘feedback’ i penso que com a capità va ser excel•lent. La unió que va aportar al
vestidor del Barça, mentre jo hi vaig ser, va se de cohesió, de lideratge i de ser una persona molt
implicada.”
Cairo
“És una persona molt vàlida per qualsevol cosa a la que es dediqui. S’ho pren tot
molt seriosament, no pot jugar per divertir-se, això sí que ho té, perquè és un guanyador nat.
Aquest fet, a més, l’ha sabut aprofitar perfectament a la vida. A més, es tracta d’una
persona molt comunicativa, que sap engrescar al seu company del costat. Personalment vaig tenir la
sort de poder portar un vestidor en el que hi havia gent com ell, com el ‘Negro’ Páez o
com en Joan Carles, per exemple, i de tots ells en vaig aprendre molt perquè veus quin és el tracte
que dispensen a la resta de companys, de la professionalitat que van generar dins del propi
vestidor i, la veritat, és que en Carles era un company, però ha acabat esdevenint un amic. Ha
estat un mirall quan jugava en contra, perquè va ser el porter més complicat amb el que em vaig
topar, i quan va fitxar pel Barça vaig respirar tranquil. Ara tenim una molt bona relació i gràcies
a la fluïda relació que tenim puc afirmar que és un dels meus millors amics.”