FCBARCELONA.CAT

Salta el menú

Menú principal

Menú del contingut


Torna a l´inici de la plana

Contingut

Enllaç al contingut associat

Hoquei patins

28.12.2007 09:58

Un passat molt present

Carles Cascante


Carles Folguera i Gaby Cairo, passat de la secció amb més títols del club i dos autèntics històrics de l’hoquei blaugrana, continuen lligats a l’entitat. Quan van acabar la seva carrera esportiva, el FC Barcelona va apostar per la seva experiència.


Líders indiscutibles en el Barça de Carlos Figueroa, ambdós tenen l’honor, a més, d’haver dut el braçal de capità. Ara, la seva experiència al capdavant d’un vestidor professional ha estat cabdal a l’hora de prendre les regnes de dues parcel•les prou rellevants al nostre club: La Masia i les seccions no professionals. Barça TV i www.fcbarcelona.cat  va parlar amb ells perquè ens expliquessin quines són les seves tasques, les seves il•lusions al capdavant de la seva feina i com veuen també el vestidor de l’equip que entrena Quim Paüls.

Quina és la seva tasca?

Folguera

“En aquests moments la meva tasca és la de dirigir, en aquest cas amb l’ajuda d’un grup de companys, l’educació i formació dels nois del club, que en principi han vingut aquí amb la il•lusió de formar-se com a esportistes, amb el desig de poder arribar al primer equip, però tots sabem que això és un camí molt llarg i aquí és on tenen molta rellevància el tema de les tasques educatives, de l’orientació vocacional, seguiment amb les famílies i amb els propis entrenadors del futbol base. Això, a grans trets, seria una mica la tasca que fem aquí.”

Cairo

Gaby_3.JPG“Ara estic treballant com a gerent de les seccions no professionals. Porto ja tres anys en aquest càrrec i la veritat és que després d’un temps d’assentament, ara sí que puc dir que realment conec totes les disciplines que porto i alhora estic molt més familiaritzat amb els esports.”

Què és el més agraït de la seva feina?

Folguera

“És molt agraït treballar amb aquests esportistes perquè, entre d’altres coses, encara tenen l’opció de fer una lectura de la situació que els està tocant viure, de com són, de què és allò que els espera i, sobretot, que prenguin consciència de la importància que té de cara al seu futur el fet de formar-se, d’estudiar i d’estar preparat pel dia de demà, per si les coses no els funcionen. Per tant, sí que és una feina molt agraïda, perquè tenim molt contacte en diferents ambients com el dormitori, amb les classes de reforç escolar, amb la zona de menjador, amb reunions privades que puguis tenir amb ells… la tasca educativa té això, un contacte permanent que ho fa tot molt agraït.”

Cairo

“Els mateixos jugadors i atletes que tenim al nostre club són els que més agraeixen la nostra presència als partits o en un entrenament. Els delegats, són un altre cas de persones que regalen molt del seu temps al nostre club d’una forma altruista. I la veritat, són tots ells gent molt agraïda quan el club té un bon tracte amb ells.”

Un projecte educatiu atractiu

Folguera

Folguera_1.JPG“Bàsicament hi ha una cosa que ens diferencia de la resta: el projecte educatiu que té el club, que té el futbol base, el bàsquet base, l’hoquei i l’handbol, quan a valors i formació fa referència, és nostre. És a dir, que nosaltres el controlem, hi estem al damunt, per tant no deixem a una altra institució que es faci càrrec dels nostres nois.”

Cairo

“Des que estic en aquest càrrec hem intentat, en primer lloc conèixer la manera que teníem d’ensenyar i de formar en les diferents disciplines i, després, intentar regularitzar-ho d’una manera comú, a fi i efecte que tots els esports seguissin una mateixa línia d’ensenyament, perquè els valors que volem inculcar dins de les seccions no professionals siguin els mateixos independentment de la disciplina. I la veritat és que penso que el que s’ha pogut aconseguir en tot aquest temps ha estat molt i en puc estar molt orgullós. Mica en mica, les bases de qualsevol de les disciplines que s’anomenen amateurs són realment molt professionals.”

Les claus perquè el Barça actual segueixi guanyant

Folguera

“No s’han cansat de guanyar ni Lligues Europees, ni Copes del Rei, ni res de res. Cada nou títol és per a ells un repte i saben que tothom vol guanyar-los. Per tant, assumint aquest repte trobem la clau de l’èxit de l’equip de Paüls.”

Cairo

“Si tu et marques una línia com la que du el Barça d’hoquei, que porta 10 o 11 lligues consecutives, aquest línia està clar que ve marcada des de dins. Però per això has de tenir un vestidor molt compacte, amb gent que sap estar al seu lloc quan realment se l’ha fixat i aquest exemple el trobem en les noves incorporacions d’aquesta temporada.”
Un passat molt present
Dues vides paral•leles
Primer rivals, el primer a les files de l’Igualada, l’altre al Noia i després al Reus, per després formar part de l’històric Barça que ho va guanyar tot i que va saber acabar amb dinàmiques guanyadores com eren les del l’esmentat Igualada o del Liceo. Rivals, companys, però sobretot, amics.

Folguera

“En Gaby és un amic, perquè és d’aquell tipus de persones que quan t’han de dir alguna cosa que potser no et fa gràcia que et diguin en un moment donat, ell ho fa. I si després ha d’escoltar, també ho fa. Per tant, sempre hi ha hagut molta sinceritat, molt ‘feedback’ i penso que com a capità va ser excel•lent. La unió que va aportar al vestidor del Barça, mentre jo hi vaig ser, va se de cohesió, de lideratge i de ser una persona molt implicada.”

Cairo

“És una persona molt vàlida per qualsevol cosa a la que es dediqui. S’ho pren tot molt seriosament, no pot jugar per divertir-se, això sí que ho té, perquè és un guanyador nat. Aquest fet, a més, l’ha sabut aprofitar perfectament a la vida. A més, es tracta d’una persona molt comunicativa, que sap engrescar al seu company del costat. Personalment vaig tenir la sort de poder portar un vestidor en el que hi havia gent com ell, com el ‘Negro’ Páez o com en Joan Carles, per exemple, i de tots ells en vaig aprendre molt perquè veus quin és el tracte que dispensen a la resta de companys, de la professionalitat que van generar dins del propi vestidor i, la veritat, és que en Carles era un company, però ha acabat esdevenint un amic. Ha estat un mirall quan jugava en contra, perquè va ser el porter més complicat amb el que em vaig topar, i quan va fitxar pel Barça vaig respirar tranquil. Ara tenim una molt bona relació i gràcies a la fluïda relació que tenim puc afirmar que és un dels meus millors amics.”

Notícies Hoquei


Torna a l´inici del contingut d´aquesta plana
Torna a l´inici de la plana