07.08.2008 16:45
La situació peculiar de Ricard Muñoz
Carles Cascante
La història de Ricard Muñoz és més aviat peculiar. Empleat del Barça, aquesta temporada viurà un fet si més no curiós: combinarà la seva feina a La Masia amb la de primer entrenador del Voltregà, un rival del FC Barcelona Sorli Discau.
Des de fa diverses temporades el nom de Ricard Muñoz ha estat vinculat al FC Barcelona. Primer, com
a integrant del cos tècnic de l’equip d’hoquei patins que dirigia l’ara tècnic
del Reus, Carlos Figueroa, i des de fa uns anys com a responsable i coordinador educatiu dels nois
que s’allotgen a La Masia. En Ricard, a més, treballa braç a braç amb un autèntic mite de
l’hoquei rodat blaugrana, Carles Folguera, que és el màxim responsable del seguiment educatiu
i de tot el que passa amb els nois que són a la fàbrica de somnis que és La Masia.
Saber diferenciar les coses
“És una situació peculiar. També és cert que cal saber diferenciar molt bé les coses.
Jo tinc una feina com a empleat del club relacionada amb l’educació dels nens a La Masia,
però això no té res a veure amb el tema esportiu que compagino. Pel que fa a l’hoquei, en
aquest cas seré l’entrenador del Voltregà, però penso que, malgrat que juguem la mateixa
competició que el Barça, no som un rival a tenir en compte.”
Bona relació amb la plantilla del Barça
“Tinc una molt bona relació amb la gran majoria dels jugadors del primer equip, així
com amb alguns dels integrants del cos tècnic, però el fet de ser entrenador del Voltregà serà una
situació que haurem d’afrontar i un cop estiguem uns i altres a la pista caldrà ser el més
professionals possible. Si bé és cert que els sentiments que tens envers el Barça són els que són i
no els pots oblidar mai. Serà una situació especial.”
Voltregà, un repte
“El repte de ser l’entrenador del Voltregà serà complicat. D’una banda és
molt il·lusionant pel que suposa a nivell personal, i, de l’altra, perquè represento un
club històric i amb llarga tradició en el món de l’hoquei. Malgrat aquesta il·lusió, cal
tocar de peus a terra i reconèixer que sabem que hi haurà molta pressió per tractar de mantenir
l’equip a la màxima categoria, que de fet és l’únic objectiu que tenim. Per això hem
fet dos fitxatges. D’una banda, Marcelo Uribe, de 34 anys i amb una llarga experiència, i, de
l’altra, el jove i també argentí José García, de només 22 anys i que és com un meló per
obrir. En qualsevol cas té encara força marge de millora i esperem que ens pugui ajudar a assolir
els nostres objectius. Segur que patirem, però tenim l’esperança de tirar-ho endavant.”