La final més clàssica ha acabat amb el millor resultat possible. El Barça Sorli Discau ha anat sempre un pas per davant del Tecnol Reus Deportiu, malgrat reconèixer el treball monumental del rival, que no s’ha arronsat en cap moment.

Després de la consecució de la Copa Continental, el primer equip d’hoquei patins blaugrana aixeca el segon títol de la temporada. Un trofeu que pot servir de gran bàlsam per encarar el tram final de l'OK Lliga i anar a totes. I també, per descomptat, per reeditar la Copa d’Europa, en què la línia de l’equip és immillorable.

El president blaugrana, Sandro Rosell, el vicepresident Josep Maria Bartomeu, el directiu responsable de la secció d’hoquei, Ramon Cierco, els membres de la Comissió Esportiva, Toni Miró, Xavier de las Moras i Daniel Vives, més el director general de seccions, Joan Carles Raventós, el secretari tècnic d’hoquei patins, Quim Paüls, el gerent de la secció, David Godayol, i la directora de comunicació, Ketty Calatayud, han estat fent costat als homes de Pujalte a la llotja de la Ciutat Esportiva de Blanes, presidida per Carmelo Paniagua, president de la Federació Espanyola de Patinatge, i amb la companyia d’Iván Tibau, secretari seneral de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

Respecte entre els dos equips

Tots dos equips han arrencat el partit amb cautela. Comprovant les intencions del rival, tant el Barça Sorli Discau com el Tecnol Reus han anat augmentant el ritme conforme passaven els minuts. Casanovas ha alertat els blaugranes amb un llançament que ha acabat sota les cames d’Egurrola, mentre que Borregán obligava Trabal a desviar amb el casc una pilota enverinada.

I la primera gran ocasió l’ha tingut l’equip del Baix Camp, quan a Gual l'han fet caure dins de l’àrea enganxat per l’estic de Reinaldo García. El davanter de Sant Sadurní no ha superat Egurrola, amb una cobertura suprema.

Just a continuació ha arribat el gol blaugrana. Ha estat en una transició ràpida en què Nalo s’ha entès molt bé amb Ordeig, a qui ha penjat la pilota al segon pal i Mia només l’ha hagut d’introduir.

Amb el marcador de cara, el Barça ha augmentat la pressió. Però s’ha trobat amb un Raúl Marín intens, que ha creat molt de perill. Tant com que una caiguda seva a la frontal de l’àrea ha suposat el gol de l’empat. De falta directa, el mateix Marín ha fet tornar a començar el matx.

La final, no exempta de ritme ni d’emoció, ha viscut altres episodis taquicàrdics. Caldú s’ha trobat amb una pilota llarga i en l’u contra u Egurrola s’ha fet molt gran. 40 segons després Trabal s’ha vist obligat a sortir de la seva porteria per desviar una pilota per la qual corria en solitari Carlos López.

Egurrola, superb

El partit s’ha reprès amb un Barça Sorli Discau més descarat. Mia Ordeig ha buscat el punt feble de Trabal, però el porter ha estat a l’aguait. Més directe ha estat Borregán. El capità hi ha anat a totes i ha marcat el 2-1 sense compassió.

Però poc ha durat la revifada blaugrana. Calcant l’acció de Beto, Marín ha afusellat amb un llançament creuat la porteria contrària.

Mentre el Tecnol Reus ha sabut aguantar el tipus, el Barça ha mantingut la serenor. I Marc Torra ha batut Trabal en un moment clau, minut després de l'empat.

Les rotacions s’han intensificat. Pujalte ha buscat tenir a la pista l’equip més potent. Però els àrbitres ho han interpretat com a faltes. Borregán, indignat, ha vist la blava. En dos minuts d’inferioritat numèrica, i dos penals en contra i una directa pel cicle de 10 faltes blaugrana, Egurrola ha estat incommensurable, mantenint a pany i forrellat la porteria.

El gol de la tranquil·litat

També el Reus ha hagut de patir l’acumulació de faltes. Pel cicle de 10, Sergi Panadero ha apurat tot el moviment davant de Guilem Trabal. Tot i que no ha pogut llançar, la pilota ha acabat morta i David Páez ha anat de cara a barraca per aconseguir el 4-2. Amb vuit minuts encara de final, aquesta diana ha donat encara més energia als de Pujalte.

El Barça Sorli Discau ha encarat la recta final a l’atac, com professa la seva filosofia. I és que aquest equip, si d’alguna cosa se’l pot titllar, és de tenir un caràcter guanyador.