11.08.2010 12:18
De fora vingueren i al Palau es quedaren
www.fcbarcelona.cat
David Páez, Laszlo Nagy, Chico i Gianluca Basile són els quatre estrangers amb més temporades al Palau. Jugadors de les seccions del FC Barcelona que han aconseguit fer-se grans vestint la samarreta blaugrana.
Tots ells han donat el màxim pels colors blau i grana en els partits en què han participat, i han
fet del club una part de la seva vida i una segona casa. Han crescut amb el Barça com a jugadors,
i professionalment han aconseguit títols que se’ls han resistit al llarg de la seva
carrera esportiva. El Palau ha estat el pavelló que els ha acollit setmana rere setmana i saben
l’especial que és sentir la força d’un públic entregat al cent per cent.
Páez, de l’Argentina a Barcelona passant per Alcobendas
El 1997 va arribar a l’hoquei blaugrana procedent de
l’Alcobendas amb un títol com a millor jugador de la selecció Argentina que
l’acreditava com un valor a tenir en compte i amb l’aval del seu germà, José Luis
‘el Negro’ Páez, que també va ser jugador del FC Barcelona.
Amb 28 anys, l’argentí aterrava al Palau i començaria una relació idíl·lica entre ell i
el Palau. A dia d’avui, Páez ha aconseguit un total de 43 títols amb el FC Barcelona i en
totes ha tingut un paper destacat. Les últimes han estat una OK Lliga i la Copa d’Europa.
Dues competicions que no es cansa de guanyar.
Laszlo Nagy, un capità hongarès
Amb només 19 anys, el FC Barcleona es va fer amb els serveis d’aquest gegant
de dos metres i vuit centímetres d’alçada procedent del Pick Szeged,
l’equip de la seva ciutat natal. Una aposta arriscada per part del club, que confiava amb un
jove talent per substituir tot un estandard de l’handbol barcelonista com era Andrei Chepkin.
El jove Nagy sabia que la seva estada al club i la seva participació en
els partits aniria de menys a més, i, juntament amb els tècnics del primer equip, ha treballat de
valent fins a arribar avui. L’hongarès ha sabut aprendre les qualitats dels companys que
ha tingut en aquests deu anys, i amb 29 anys resulta un peça indiscutible en el Barça, on
ha aconseguit un total de 24 títols. El colofó d’aquesta autèntica vida al FC Barcelona ha
estat la seva
designació com a capità.
Francisco de Carvalo de Nyaradi 'Chico'
Procedent del Benfica i després de militar al São Paulo, Vasco de Gama i Flamengo, Chico
arribava al FCBarcelona la temporada 2004/05. Defensant els colors blaugrana, va aconseguir
l’ascens a la Divisó d’Honor la segona temporada.
Tot i els seus problemes amb les lesions, que li van troncar la progressió amb
l’equip blaugrana, Chico va continuar entrenant per ser un dels puntals de l’equip.
Marc Carmona sempre li ha donat oportunitats, i Chico ha respost amb bones actuacions en defensa i
sent força efectiu davant la porteria.
Gianluca Basile, l’empremta italiana
Procedent de la Fortitudo de Bolonya, Baso, com és conegut, arribava a la secció de bàsquet
del club l’any 2004 juntament amb un altre italià, Marconato. Havent-se proclamat campió de
l’'escudetto' italià i amb unes xifres que parlaven per si soles, Basile arribava a Barcelona
amb una única idea entre cella i cella: proclamar-se campió de l’Eurolliga amb el Barça. Un
títol que, finalment, ha pogut aconseguir aquesta última temporada.
La sintonia amb el públic del Palau i amb tot el barcelonisme ha estat
sempre perfecta, i en el dia de la celebració del màxim títol europeu al Palau, i amb un pavelló on
no hi cabia ni una agulla, milers d’aficionats van ovacionar un Basile que finalment havia
aconseguit la seva fita. Tot i els canvis d’entrenadors a la banqueta blaugrana, Baso ha
estat sempre indiscutible en el joc exterior del Barça, ja que té un gran nombre de
recursos i un tir de tres propi d’una gran estrella.
Fotos: arxiu / Foto Basile: euroleague.net
El llegat del fundador del club
El binomi Barça-estrangers ha estat lligat a la filosofia blaugrana des de la fundació del club. De
fet, va ser un il·lustre suïs, Hans Gamper, el que va fundar-lo. La història diu que va ser fundat
un 29 de novembre del 1899 al gimnàs Solé. Allà es van reunir Gamper i onze homes que van acudir a
la seva crida: Gualteri Wild, Lluís d'Ossó, Bartomeu Terrados, Otto Kunzle, Otto Maier, Enric
Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet, John Parsons i William Parsons. Com el mateix
Gamper, molts d’ells eren estrangers, i ja coneixien el futbol als seus països
d’origen. El primer president, a més, va ser l’anglès Gualteri Wild, que compaginava la
seva condició -com tots els altres socis- amb la de jugador de l’equip.