L’artroscòpia és una tècnica, molt usada gràcies als seus avantatges respecte a la cirurgia tradicional oberta, que serveix per diagnosticar i tractar patologies en diferents articulacions com el genoll o l’espatlla.
La història de l’artroscòpia
L’any 1918, un professor de Tòquio va ser el primer que va examinar amb un aparell anomenat
cistoscopi l’interior del genoll d’un cadàver. La primera visualització es va fer amb
un instrument de 7,3 mil•límetres, grandària poc pràctica per a l'ús rutinari. Amb els anys,
aquests instruments es van anar refinant i augmentant-ne l’ús pràctic. D’altra banda, a
inicis dels anys 30, altres científics com Finkelstein, Mayer i Burman van comunicar les primeres
experiències de la visió de l’interior del genoll, juntament amb procediments de biòpsia per
punció. L’artroscòpia moderna, que es va començar a practicar a la dècada dels anys 60,
requereix l’ús d’artroscopis flexibles, de fibra òptica i d’instrumental
d’altíssima precisió per dur a terme els tractaments adients.
L’artroscòpia és una tècnica quirúrgica mitjançant la qual es diagnostiquen i es tracten
lesions articulars. El seu nom prové de l’instrument anomenat artroscopi, un aparell de mides
reduïdes que permet visualitzar dins de les articulacions gràcies a petites incisions fetes a la
pell. Un cop introduït l’artroscopi per aquests orificis, unes fibres òptiques traslladen les
imatges a una petita càmera connectada a un monitor de televisió. Aquest no només permet al
cirurgià diagnosticar el problema, sinó també tractar-lo.
Antecedents
Abans que es comencessin a tractar les lesions articulars amb artroscòpia, quan un
esportista patia una lesió era operat realitzant una incisió molt més gran, que afectava més
teixits, fet pel qual el postoperatori era més llarg. Gràcies a les millores en els artroscopis i
les càmeres, que permeten veure millor les lesions, l’artroscòpia s’ha convertit en una
de les tècniques quirúrgiques més comunes dins de la cirurgia de les articulacions.
Els avantatges
Els avantatges de l’artroscòpia respecte a la cirurgia tradicional són molts.
A causa de la mida reduïda de l’artroscopi, les incisions al voltant de l’articulació
són poc agressives i les cicatrius menys importants i, per tant, els efectes col•laterals de
la cirurgia es minimitzen. La menor resposta inflamatòria disminueix les molèsties del
postoperatori i possibilita un retorn a l’activitat física més vigorosa a les poques setmanes
després d’aquest procediment quirúrgic. A més, l’artroscòpia permet realitzar un millor
diagnòstic, ja que el que es basa en les troballes clíniques i en les exploracions complementàries
(ressonàncies, TC, etc.) és, a vegades, incomplet. La reducció de possibles complicacions i dels
efectes secundaris són altres aspectes que fan d’aquesta tècnica quirúrgica una cirurgia
menys agressiva. Només en el 0,1 o 0,2% dels casos es poden produir complicacions, que són més
freqüents en els procediments oberts.
Les de genoll i espatlla, les més comunes
La majoria de lesions articulars que pateixen els esportistes i que requereixen
cirurgia són tractades per aquesta tècnica. Entre els diferents tipus d’artroscòpies, les de
genoll i espatlla són les més comunes, ja que també són aquestes lesions les que es produeixen amb
més freqüència. Algunes de les patologies que es poden tractar per artroscòpia de genoll són les
ruptures dels lligaments encreuats, els trencaments dels meniscs o determinats tipus de fractures.
En les artroscòpies d’espatlla, les lesions que es tracten poden ser luxacions recidivants,
calcificacions tendinoses o patologies al tendó dels bíceps, entre altres. Els esportistes comencen
els processos de rehabilitació poques hores després d’haver-se fet el tractament mitjançant
artroscòpia. En les intervencions amb poca complexitat, ja siguin d’espatlla o de genoll, el
pacient podrà tornar a la competició esportiva de sis a vuit setmanes. D’altra banda, en
aquelles artroscòpies més complicades no serà fins més enllà dels sis mesos que el pacient podrà
realitzar qualsevol tipus d’esport com el bàsquet o el futbol. Encara que és menys freqüent,
l’artroscòpia també es practica en altres parts del cos com el colze, el canell, el turmell o
el maluc.