04.03.2010 11:38
Les lesions habituals en el bàsquet
www.fcbarcelona.cat
El bàsquet és un esport de contacte directe i constant. Qualsevol acció, mal gest o topada amb un altre jugador pot provocar diversos traumatismes, sobretot a les extremitats superiors.
Botar la pilota, donar o rebre assistències i llançar a cistella són accions habituals en el
bàsquet. En totes existeix un risc de lesió, de les quals el 19% corresponen a les extremitats
superiors. Tot i així, aquests traumatismes sovint són lleus i no impliquen llargs períodes
d’inactivitat.
Fractura de l’epífisi distal del radi
Si es fa un repàs a les lesions més habituals, una de les més freqüents
es produeix al canell i és la fractura de l’epífisi distal del radi. Aquest tipus de lesió es
produeix quan el jugador rep un fort cop sobre la mà estesa i no implica cap tipus
d’intervenció quirúrgica, sempre que no es tracti d’una fractura desplaçada. Depenent
de la gravetat, el temps de rehabilitació pot arribar a les sis setmanes.
Fractura de l’escafoide
Tot i així, la lesió de canell més temuda pels jugadors de bàsquet és la fractura
de l’escafoide, atès que es tracta d’una lesió força habitual que pot significar fins a
tres mesos de baixa.
Fractura dels dits de la mà
Pel que fa a les fractures dels dits de la mà, les més habituals són les que afecten els
metacarpians (concretament la del cinquè metacarpià), les de la falange distal (fractura que es
produeix per aixafament) i les de la falange mitjana i proximal (la més freqüent i l’única
d’aquest tipus que permet continuar l’activitat esportiva protegint la zona simplement
amb una fèrula o un embenatge).
Esquinços i luxacions
També existeixen diferents tipus d’esquinços que es localitzen
als dits de la mà. Per exemple, l’esquinç lateral és un traumatisme que es produeix amb el
dit en extensió i que, depenent de la intensitat del dolor, es pot recuperar amb una fèrula digital
durant 48 hores i un embenatge posterior durant quinze dies. Pel que fa a l’anomenat esquinç
de la placa palmar, molt semblant a l’esquinç lateral esmentat, de vegades és difícil de
detectar per la similitud de les característiques d’aquests dos traumatismes, tot i que
l’esquinç palmar requereix una recuperació de temps superior a la del lateral.
Per la seva banda, una luxació és un desplaçament permanent del lloc que ocupa un os a
l’articulació. En el món del bàsquet aquest tipus de lesions són molt habituals.
És més, moltes vegades es produeixen inestabilitats cròniques als dits que, amb un simple
embenatge, permet als jugadors dur a terme la pràctica esportiva diària sense cap tipus de
problema. Tot i així, cal tenir en compte que un bon escalfament i un joc acurat són la millor
prevenció per evitar lesions.
Aquest reportatge es pot trobar també al
número 43 de la Revista Barça del mes de febrer de 2010.