19.10.2009 18:26
www.fcbarcelona.cat
El sistema aeròbic és el que produeix l’energia que els músculs necessiten per sotmetre’s a un esforç físic prolongat. El concepte aeròbic significa que consumeix aire i, per tant, oxigen, que és usat per cremar els substrats d’on s’obté l’energia.
Aquest sistema s’associa habitualment a determinats esports de resistència com ara
l’atletisme de fons, la natació o el ciclisme com a exemples d’exercicis continus i
sostinguts. Però qualsevol esport requereix que qui el practica sigui suficientment resistent per
assolir els objectius marcats. Per tant és lògic que l’esportista treballi la seva
resistència per ser millor que la resta de companys i, sobretot, rivals. Però cal tenir en compte
que la resistència depèn de la naturalesa pròpia de cada modalitat esportiva.
Segons la modalitat esportiva
Un maratonià de nivell és capaç d’estar dues hores corrent a 20 km/h, mentre que un
jugador de futbol, també d’elit, només podria córrer a aquest nivell durant uns quants
minuts. En canvi, un fondista seria incapaç de jugar un partit de futbol realitzant les accions que
fa habitualment un futbolista. Això significa que la producció d’energia, tot i que prové del
mateix sistema energètic, s’adapta de manera diferent a nivell estructural i de metabolisme
i, per tant, del mateix sistema musculoesquelètic de l’atleta.
Arribar al nivell
Per assolir un bon nivell de resistència no només és necessari treballar
i utilitzar el sistema aeròbic, sinó també una bona combinació de treball anaeròbic amb les pauses
adequades i un suport de treball aeròbic complementari que sigui capaç d’adaptar-se a les
necessitats físiques de cada esport.
Esports en equip
Els esports d’equip en general són disciplines on la resistència i la
potència són elements amb molta presència. Per això un esportista d’elit no es pot permetre
el luxe de patir cap mancança en aquests dos camps. Els esports d’equip es consideren mixtes
perquè la tècnica i el resultat depenen d’accions ràpides, de velocitat i de potència però
sempre amb una bona base de resistència. Tot i així, quan parlem de determinades intensitats
aquestes poden ser considerades aeròbiques o anaeròbiques en funció dels nivells assolits.
El cas del futbol
El futbol és un esport que combina característiques aeròbiques i anaeròbiques. El temps real
de joc d’un partit és d’un 53 minuts aproximadament en què els futbolistes acostumen a
recórrer una desena de quilòmetres en total. En aquest temps, els jugadors alternen velocitats i
intensitats de joc que van des del repòs fins a la màxima intensitat. Precisament, donada la gran
distància que recorren els futbolistes durant els 90 minuts, en forma d'esprints majoritàriament,
necessiten disposar d’una capacitat de produir energia aeròbica per tal de recuperar-se bé de
cada acció de velocitat i de potència.
L’entrenament
orientat a activitats de resistència millora precisament l’adaptació cardiorespiratòria i
muscular de l’esportista. En definitiva, si un jugador millora el seu metabolisme aeròbic
aconseguirà una capacitat per recuperar-se millor de l’acció de potència i podrà entrenar més
vegades aquesta acció de velocitat. Un aspecte que determina que al final pugui recórrer més
distància en el mateix temps de joc, augmenti a la vegada el nombre d’accions anaeròbiques i
millori l’execució dels gestos tècnics repetits. I, per descomptat, assolir el final del
partit amb menys fatiga i en millors condicions per repetir totes aquelles accions de potència que
caracteritzen un esport d’equip com el futbol.
Beneficis per a la salut
El cos humà està dissenyat per moure’s. Per tant, el fet de generar energia aeròbica
comporta una sèrie de beneficis per a la salut de l’individu ja que requereix de molts
sistemes que es posen d’acord en subministrar-la; els dipòsits de combustible (glucosa o
greix), el sistema de transport d’aquests i de l’oxigen (la sang, el sistema
cardiovascular) i el sistema que recull l’oxigen de l’aire i elimina l’anhídrid
carbònic que es produeix (el sistema respiratori), entre d’altres. Per aquest motiu fer
exercici aeròbic ajuda a millorar la funció dels òrgans que serveixen per subministrar els elements
que ens ajudaran a moure’ns millor. Però cal recordar que la resistència i la millora del
sistema aeròbic pot assolir-se amb exercicis ben orientats de curta o moderada durada i no
necessariament amb sessions de llarga duració i intensitat baixa. A més de millorar la funció dels
sistemes implicats, el treball aeròbic ajuda a controlar els dipòsits de grasa i millora els hàbits
dietètics.