FCBARCELONA.CAT

Rijkaard: la fi d’una era amb títols i bona imatge

La 2007/08 va ser l’última temporada de Frank Rijkaard a la banqueta del FC Barcelona. Des de la 2003/04 el tècnic holandès va dirigir amb elegància un equip que va arribar al seu punt àlgid el maig del 2006 a París.

Amb el final de temporada s’acaba l’era Rijkaard. Durant cinc anys (2003-2008) l’holandès va inculcar al Camp Nou el seu bon gust pel futbol. Sempre es va mantenir fidel als seus principis i es va erigir en un home de club que va manifestar una correcció exemplar dins i fora del terreny de joc. L’etapa de Frank Rijkaard va ser reeixida en el trienni inicial, amb dues Lligues i la segona Champions, i desafortunada les dues darreres temporades.

L’any de la recuperació

El projecte de Rijkaard va començar la temporada 2003/04, amb Ronaldinho com a principal icona sobre la gespa. El club venia de quatre campanyes en blanc i participava en la Copa de la UEFA. Després d’una primera volta irregular, el fitxatge d’Edgar Davids en el mercat d’hivern va significar un punt d’inflexió en la trajectòria culer. El tècnic va consolidar un sistema tàctic i l’equip va remuntar posicions fins a acabar en segona posició a la Lliga. Tot i que el curs va acabar sense títols, el Barça havia mostrat clars símptomes de recuperació.

Salt qualitatiu

L’equip va fer un salt de qualitat amb l’arribada d’Eto’o, Deco, Larsson, Giuly, Edmílson, Belletti i Sylvinho. Tot i que va patir quatre greus lesions en el primer tram del campionat, la Lliga 2004/05 va ser blaugrana des de l’inici. El Barça, amb un joc molt vistós, es va proclamar matemàticament campió al camp del Llevant quan faltaven tres jornades per al final.

Un doblet per a la història

L’era Rijkaard va viure la seva màxima esplendor la temporada 2005/06. El conjunt que dirigia el tècnic holandès va enlluernar Europa amb exhibicions memorables a Stamford Bridge (1-2) i San Siro (0-1), abans de conquerir la segona Champions a París davant l’Arsenal (2-1). A més, el Barça va revalidar el títol de Lliga amb un futbol excels que li va permetre sumar catorze jornades consecutives guanyant (amb un 0-3 al Bernabéu inclòs). Un nou talent anomenat Leo Messi es va donar a conèixer mundialment. La temporada es va arrodonir amb la Supercopa d’Espanya obtinguda davant del Betis.

A les portes de l’èxit

El curs que el Barça de Rijkaard presentava més aspiracions va ser el més desafortunat. Amb Messi i Eto’o molts mesos lesionats, el valor doble dels gols el va eliminar de la Champions als vuitens en l’encreuament amb el Liverpool i el ‘goal average’ el va apartar de la tercera Lliga consecutiva, que va ser sentenciada amb un final cruel. Igual de dolorós va ser el KO a les semifinals de la Copa del Rei a Getafe. Tampoc es van poder culminar els assalts a la Supercopa d’Europa i al Mundial de Clubs. El Sevilla i l’Internacional de Porto Alegre van ser els botxins dels blaugranes. Els títols de la campanya 2006/07, tots dos guanyats contra l’Espanyol, van ser la Supercopa d’Espanya i la Copa Catalunya.

El final d’un cicle

L’arribada d’Henry, Touré, Abidal i Milito va dotar el Barça 07/08, a priori, d’una de les plantilles més completes de la història. Rijkaard també disposava de jugadors del planter amb un futur molt prometedor, però les lesions van limitar molt el potencial d’un equip que es va quedar a un gol de la final de la Lliga de Campions i de la Copa. El Manchester United i el València van tenir el premi, a pesar de ser superats en joc pels barcelonistes en molts moments de les eliminatòries. El desgast físic va ser un dels esculls decisius que van impedir assolir la regularitat necessària a la Lliga, en què el Barça va finalitzar tercer, la pitjor classificació de l’etapa de Rijkaard.

El 8 de maig del 2008 el club va fer públic el relleu a la banqueta. Frank Rijkaard deixava el seu lloc a Josep Guardiola. L’holandès se n’anava havent estat el quart entrenador més durador de la història blaugrana. Va dirigir el Barça en 283 partits oficials, en els quals va acumular 167 victòries, 64 empats i 52 derrotes, amb 544 gols a favor i 254 en contra.