FCBARCELONA.CAT

A les portes de les finals

El FC Barcelona, que va sumar el seu segon any consecutiu sense títols, va quedar-se a un únic gol d’arribar a les finals de la Copa del Rei i la Lliga de Campions la temporada 2007/08.

A la Lliga, en canvi, la irregularitat mostrada pels blaugranes durant tota la temporada fora de casa i, sobretot, a partir de la jornada 26 va fer que el FC Barcelona afrontés els darrers compromisos sense opcions matemàtiques d’endur-se el títol. Fins llavors els de Rijkaard havien seguit de prop el Reial Madrid, que va acabar sent el campió de Lliga.

Sense Eto’o

El Barça va començar fort la temporada, tot i que no va poder comptar amb Eto’o durant els primers tres mesos i mig de competició per una lesió que es va produir al Trofeu Joan Gamper (5-0) . Els blaugranes van guanyar tots els partits de casa i van iniciar amb bon peu també el seu camí a Europa, on no van encaixar cap gol fins al cinquè partit de la lligueta. Van haver de passar onze compromisos oficials perquè els blaugranes cedissin la seva primera derrota de la temporada, a Vila-real ( 3-1 ).

El Camp Nou, inexpugnable

La dinàmica fins al desembre va ser molt regular: victòries en tots els partits al Camp Nou i més problemes per guanyar fora de casa. A la Champions, de totes maneres, la trajectòria era impecable i els blaugranes van tancar com a líders la fase de grups amb cinc victòries i un empat en un grup en què hi havia l’Olympique de Lió, el Glasgow Rangers i l’Stuttgart.

L’any 2007, però, va acabar amb la primera derrota local per als blaugranes. Va ser, precisament, contra l’etern rival i líder de la competició, el Reial Madrid ( 0-1 ). Els blancs van celebrar les festes nadalenques amb set punts d’avantatge sobre el Barça.

Excel·lent inici de 2008

El 2008 va començar amb un mes de gener carregat de partits. El FC Barcelona havia d’afrontar quatre compromisos de Lliga i cinc de Copa del Rei i els va resoldre tots sense perdre’n cap, i va fer fora de la Copa l’Alcoià, el Sevilla i el Vila-real. La bona ratxa es va mantenir al febrer, en què l’equip va ampliar la condició d’invicte el 2008 sis partits més. Amb aquests resultats el conjunt de Rijkaard va començar el mes de març a únicament dos punts del Madrid —quan havia estat a nou— i amb les semifinals de la Copa per endavant.

El rendiment empitjora

Si els dos primers mesos de l’any van ser excel·lents, els dos següents van significar l’adéu dels blaugranes a la Copa i també a la Lliga. A la competició del KO el Barça va deixar marxar viu del Camp Nou el València a l’anada de les semifinals en un matx que va merèixer guanyar per golejada ( 1-1 ). I ho va pagar car a la tornada, en què va caure per 3-2 a Mestalla. La primera final s’escapava pels pèls. Finalment, el València va aixecar el títol.

Va ser sobretot a la Lliga, però, on els blaugranes van abaixar més el seu rendiment: un únic triomf en nou compromisos —entre les jornades 26 i 34—, coincidint amb la lesió de Messi, van condemnar els de Rijkaard a un segon any sense el títol de la regularitat.

Aquesta situació va provocar que el FC Barcelona hagués de fer el passadís al Reial Madrid al Bernabéu, campió de Lliga des de la jornada 35, i el va obligar també a lluitar per una segona plaça que finalment va ser per al Vila-real, que va relegar els blaugranes a la tercera.

La final de la Champions, a un gol

A Europa l’equip va desfer-se amb claredat del Celtic de Glasgow i el Schalke 04 als vuitens i als quarts de final, respectivament. L’equip continuava invicte al vell continent i va mantenir aquesta condició fins a la tornada de la semifinal amb el Manchester United a Old Trafford, on va perdre per 1-0. L’anada, marcada per un penal fallat de Cristiano Ronaldo al minut 2 de partit, va concloure amb un 0-0 que ho deixava tot obert de cara al matx de tornada. L’equip, com a la Copa, es quedava a un únic gol de la final de Moscou, guanyada pel Manchester United.