Eusebio Sacristán, el jugador que va rebre la falta que acabaria executant Koeman de manera perfecta, recorda la final del 1992 com “un partit molt igualat que haguéssim pogut guanyar tots dos equips”. “Però era el nostre moment”, afegeix.
Eusebio, posant al Camp Nou amb la Copa d'Europa guanyada a Wembley. Fotos: Arxiu FCB
“Érem un equip que havia tingut una progressió. I en aquells anys que va arribar
Johan [Cruyff] ens vam anar conjuntant, entenent la seva idea de joc. Havíem
guanyat la Lliga l’any anterior i amb Hristo [Stòitxkov] i Goicoetxea l’equip es va
perfilar. Tots enteníem que aquell era el nostre moment, el moment d’aconseguir una Copa
d’Europa”, recorda Eusebio al programa
‘Herois de Wembley’, de Barça TV. Aquestes bones sensacions, segons
Eusebio, “fan que al final les coses acabin bé”.
“Pensàvem que controlaríem el partit”
Eusebio reconeix que la plantilla creia que dominaria el partit contra
la
Sampdoria. No va ser del tot així. “Nosaltres atacàvem, teníem algunes
ocasions, però ells també. Lombardo en va tenir algunes per la banda. Pensàvem que seria un partit
que controlaríem, però al final va estar molt igualat. Qualsevol dels dos hauria pogut
guanyat”, afirma ara Eusebio, que creu que aquell equip havia de guanyar sí o sí: “Era
el nostre moment, ens havia d’arribar. Haguéssim pogut guanyar durant els 90 minuts”.
Sortiu i gaudiu
La final del 92 és recordada per les paraules de
Cruyff als seus jugadors abans de saltar al camp:
“Sortiu i gaudiu”. Eusebio recorda aquell missatge de
l’holandès: “Notàvem que per al tècnic era molt natural tot allò. Era una persona que
havia jugat moltes finals, que n’estava acostumat. El missatge que volia transmetre era:
“Esteu en un moment únic de la vostra carrera. El que no podeu fer és estar tensos i
nerviosos, perquè per gaudir d’aquest moment heu d’estar tranquils i viure-ho amb
intensitat”. El seu missatge era que gaudíssim de cada minut del partit”.
Records de Wembley (I):
Julio Salinas
Records de Wembley (II): Albert Ferrer
Records de Wembley (III): Ronald Koeman, l'heroi