17.07.2010 11:44
Els orígens del planter (III)
Miquel Agut
Les fonts de procedència del model del planter són holandeses. El model ha evolucionat i s’ha distingit pel tipus de jugadors captats, tècnicament capaços de desenvolupar un estil de joc únic i que marca la diferència.
Com s’ha repassat en els capítols anteriors d’aquesta sèrie dedicada al planter, els
orígens vénen d’un model holandès importat per
Michels
, primer, i
Cruyff
, després. Amb el pas dels anys, el model ha anat evolucionant i ha adquirit característiques
pròpies.
“El model ja és nostre”
El secretari tècnic formatiu, Albert Puig, assegura que “el model ja és nostre” i
raona que “hem agafat els orígens i els hem transformat amb el nostre estil mediterrani,
llatí i català. Hem aconseguit un producte millor del que era originàriament”. Segons Puig,
el model actual del Barça és “més competitiu i més ràpid en l’execució que
l’holandès”.
L’extècnic del futbol formatiu Carles Romagosa apunta que “hi ha equips
que tot ho fan esverats, van d’un costat a l’altre. El que volem fer és pensar ràpid,
estar ben col·locats, orientar bé el cos, mirar d’on ve el contrari, tocar la pilota ràpid
per tenir avantatge…El que es fa al Barça és molt diferent”. En la mateixa línia,
l’exjugador i tècnic del club Toño de la Cruz opina que el Barça “s’ha
especialitzat, perquè ha sabut buscar jugadors d’una qualitat impressionant que han sabut
entendre el joc que es practica aquí per desenvolupar-lo”.
Els ingredients de la recepta màgica
N’hi ha molts, però alguns són més importants que la resta. Segons Albert
Puig, a banda dels recursos adquirits més recentment, com ara la pressió
agressiva sobre la sortida de pilota del rival, cal destacar “el sentit del joc, és a
dir, com traslladem la pilota, l’amplitud del camp –amb extrems i laterals- i la
possessió de pilota”. Gràcies a la possessió, continua Puig, “el Barça defensa amb la
pilota, un concepte revolucionari en el món del futbol”.
Segons Toño de la Cruz, la paraula clau que defineix el futbol formatiu blaugrana és
“talent”. És necessari “per saber pensar, per entendre el concepte i posar-lo en
pràctica i, finalment, portar a terme el joc previst amb harmonia amb la resta de
l’equip”. Precisament, l’aspecte col·lectiu ressalta en l’opinió de Carles
Romagosa, per a qui el joc del Barça “és diferent perquè, a partir de les moltes passades que
es fan en un partit i de la participació de tots els jugadors, reforça el valor del col·lectiu per
sobre de les individualitats. Això ens ha de fer sentir orgullosos”.
“Ningú diu que no al Barça”
La frase pertany a Joan Martínez Vilaseca, tècnic del futbol formatiu durant 28 temporades i
especialista en la captació de nous talents. Segons Vilaseca, “el Barça té un gran avantatge
a l’hora d’anar a buscar nanos: quan els ofereixes venir aquí, no et diuen mai que
no”. Vilaseca és, juntament amb Oriol Tort, el pare de fitxatges de jugadors com
ara Amor, Iniesta o Cesc. Quan recorria els camps del món a la recerca de futurs cracs buscava
“jugadors bàsicament intel·ligents i tècnics. Eren jugadors amb perfils molt
diferents dels que busquen la majoria”.
Un
exemple d’aquesta especificitat en la feina de captació el posa Albert Puig. Per tenir
una millor sortida de pilota des de darrere, quan “fem la captació d’un central
per a l’estil Barça moltes vegades anem a veure migcampistes que es puguin reciclar en
centrals”.