FCBARCELONA.CAT

07.05.2009 17:19

“Iniesta va ser molt fort en els inicis a la Masia”

Jaume Marcet

Albert Benaiges va viure els inicis d’Andrés Iniesta al futbol base blaugrana. L’actual coordinador de les categories inferiors del Barça ha explicat a Barça TV i www.fcbarcelona.cat com va superar el de Fuentealbilla viure lluny de la seva família.

L’any 1996 Albert Benaiges entrenava l’Aleví A del FC Barcelona. Per segona vegada es disputava a Brunete un campionat de futbol-7 on participaven tots els clubs de Primera Divisió, entre ells el Barça, amb els seus equips alevins.

Amb l’Albacete jugava un noi que el va enlluernar pel seu futbol senzill i elegant. El jove Andrés Iniesta va decidir-se per l’oferta del Barça, que a través d’Albert Benaiges va mostrar ràpidament el seu interès per incorporar-lo a la Masia.

Quin va ser el seu primer contacte amb Andrés Iniesta?

“Com a entrentrenador de l’Aleví A el vaig veure en un torneig a Brunete, on va ser el millor jugador. A través del meu delegat vam contactar amb ell i la seva família. Després, i amb l’aprovació de l’Oriol Tort i Martínez Vilaseca, vam parlar amb els seus pares perquè vingués a la Masia. Un cop aquí el primer dia que estava sol a la Masia el vaig portar amb mi a un amistós de l’Aleví A. Tot i que ell, per edat, pertanyia a l’Infantil B, vaig convèncer l’equip rival perquè el deixessin jugar, però després va ser el millor i va jugar molt bé i els del Prat ja no estaven tan contents.”

Ho va passar malament en els seus primers mesos a la Masia?

“Cal tenir en compte que en aquell any, el 1996, els nois més petits que hi havia a la Masia eren cadets i Andrés, amb 12 anys, jugava a l’Infantil B. No tenia nois de la seva edat, tot i que els altres residents el van ajudar molt. Ell estava molt unit a la seva família i quan s’havia d’acomiadar dels seus pares després de passar plegats un cap de setmana era un petit drama. Andrés plorava molt. Venia molt a casa meva i encara ara la meva mare quan el veu somriure se sorprèn perquè recorda aquells dies en què patia molt.”

Va exercir vostè gairebé de pare amb Iniesta?

“Jo vaig fer la meva feina, que era ajudar els més petits de la Masia. Me’ls emportava al cinema i a veure partits, intentava que estiguessin distrets. Recordo que també hi havia un noi de la seva edat, Jorge Troiteiro, però aquest tenia la sort de tenir part de la família a Badalona. Els pares de l’Andrés van aconseguir, amb molt esforç, venir un parell o tres vegades al mes i això va fer molt més fàcil l’adaptació d’aquell noi, que amb el pas del temps es va fer molt fort i va superar-ho tot. El que també vull destacar és que és un error parlar de qui va portar Iniesta al club. Si jo hagués estat al Sants o al Mataró, Iniesta no hauria fitxat per aquestes entitats, Iniesta va venir al Barça no per qui ho va gestionar, sinó per la grandesa del club.”

Com era Andrés com a persona, era un bon estudiant?

“Des del primer dia Andrés va mostrar un gran interès per fer els deures i estudiar. Va treure sempre molt bones notes, era exemplar. Ara mateix, que està estudiant INEF, continua demostrant que té les idees molt clares i que és un bon mirall per a tots els joves.”