18.07.2010 14:38

Els orígens del planter (i IV)

Miquel Agut

Les dues primeres entregues d’aquesta sèrie dedicada al model futbolístic del Barça es van ocupar de Rinus Michels i Johan Cruyff, essencials en els orígens. La tercera entrega es va centrar en el que distingeix el model i l'última mira al futur.

Després de remuntar-nos a Michels i Cruyff i d'esbrinar què ens fa diferents, gaudim el present i mirem al futur. Diuen els tècnics de la casa que el rendiment de la Masia està garantit.

“Vivim una època daurada”

No calia esperar la victòria espanyola al Mundial, amb una ascendència marcadament blaugrana, per arribar a la conclusió que som testimonis de l’esplendor del model de futbol que es treballa al futbol formatiu. Carles Rexach hi està d’acord: “És així perquè se segueix una línia. En el primer equip hi ha molts jugadors fets a casa que sempre han seguit un mateix patró, des de les categories inferiors fins al primer equip”.

Albert Puig, secretari tècnic formatiu, va més enllà: “Pep Guardiola ha tancat el cercle. Quan hem aconseguit que els jugadors de la casa liderin el primer equip i que tant els dos entrenadors com tot l’equip tècnic siguin catalans, ja hem tancat el cercle. En aquest moment sí que podem dir que estem en una època daurada”.

Cap on va el futbol i com podem evitar estancar-nos?

Arribar a l’elit és difícil, però encara ho és més mantenir-s’hi. Els tècnics de les categories inferiors treballen per mantenir el nivell i tenen clares algunes de les línies que cal seguir. Albert Puig assegura que “cal absorbir tot allò que ens pugui ser útil, vingui de l’escola que vingui. Si creiem que ja tenim un model consolidat i sense recorregut ens estancarem i acabarem reculant”. En la mateixa línia, Carles Rexach posa l’exemple de Pep Guardiola: “Segur que quan va anar a Itàlia hi va haver moltes coses que no li van agradar del futbol d’allà, però segur que la que li va agradar la va portar amb ell cap aquí”.

Albert Benaiges, tècnic de les categories formatives del club, augura que “no es perdrà el caràcter eminentment tècnic del nostre joc”, però també adverteix que “caldrà guanyar una mica de contundència defensiva”. En això coincideix amb Rexach, que creu que l’evolució “passa per mantenir aquest model de joc, però, si es pot, tenint migcampistes d’1,80 metres, perquè el futbol és cada vegada més físic”. Per a Rexach, el Barça ha de continuar fitxant jugadors “que juguin bé a futbol. Pot ser que no siguin gaire bons en algunes facetes determinades, però sabran interpretar el joc”.

Albert Puig s’encomana a una frase de Laureano Ruiz molt entenedora que il·lustra el pensament dels tècnics en ple esclat del model formatiu del Barça, elogiat planetàriament: “el futbol comença ara”.

“El futur està garantit”

Aquesta frase il·lusionant i plena d’esperança pertany a Albert Benaiges. No és retòrica, Benaiges l’argumenta així: “A cada equip que hi ha actualment en el futbol formatiu del club hi podem comptar entre cinc i set nanos que seran professionals segur i ja veurem on arribaran. Els millors d’ells acabaran en el primer equip del Barça. El futur està garantit”. També és optimista, tot i que no tant, Albert Puig. Creu que el Barça “segueix el camí correcte, però no és fàcil que tants jugadors de casa i tan bons coincideixin en el primer equiip. Estem gaudint de l’esplendor de jugadors com ara Iniesta o Xavi i això, per desgràcia, no passarà sempre”. 

En qualsevol cas, el Barça mantindrà la fidelitat en el model que l’ha portat a l’excel·lència. Tot i que “en els últims dos o tres anys, cada vegada hi ha més equips que intenten practicar un joc semblant al nostre”, Benaiges assegura que “no ens prendran la fórmula màgica, perquè els tècnics del club la tenim guardada al cor i al cap”.